Els caps de llista de les cinc principals forces polítiques catalanes es van reunir aquest divendres a un plató de TV-3 per contrastar els seus programes electorals.
CARME CHACÓN
<< Las receptes de la dreta espanyola i catalana són las mateixes: regals fiscals a las rendes més altes y retallades a la sanitat i educació pública >>
<< El 15-M diu coses molt raonables, com denunciar el repartiment injust de la riquesa i que hi ha que millorar la democràcia. Estem d’acord >>
JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA
<< Aquí les retallades són per culpa del tripartit i quan el secretari d’Estat ens demana retallar més, els diputats del PSC votant amb els del PSOE >>
<< Em preocupa la música de recentralització que escolto tant per part del PSOE com del PP, tot i que reconec que més per part del PP >>
JORGE FERNÁNDEZ
<< Senyora Chacón, vostè es una de las ministres favorites de Zapatero i es corresponsable de las polítiques que ens han portat a aquest desastre >>
<< No hi ha política que sigui més progressista que la de defensar als dèbils i els més dèbils son aquells que encara no han nascut >>
ALFRED BOSCH
<< A la resta del estat es fan trens que no porten a cap lloc i aeroports on no aterra ningú, i aquí hi han problemes d’infraestructures >>
<< A vegades es necessari que un ministre es sacrifiqui per tot un poble, però mai ho es que tot un poble es sacrifiqui per un ministre >>
JOAN COSCUBIELA
<< Es fals que l’única solució a la crisi sigui retallar drets perquè l’estat del benestar es una garantia per poder crear ocupació >>
<< Si guanya la dreta els drets dels ciutadans els decidiran els representants de Deu a la terra, al senyor Rajoy i el senyor Duran >>
El programa va ser presentat per la presentadora Ariadna Oltra que va mostrar una actitud massa optimista “ Volem que hi hagi una autentica confrontació d’idees i que els candidats puguin parlar de tot”
Però la confrontació d’idees va ser escassa ja que els aspirants van debatre poc i van dedicar la major part del temps a repetir els arguments dels seus mítings des de que es va iniciar la campanya.
Aquest fet mostra els nervis dels polítics i la desesperació, ja que las eleccions s’acosten i necessiten assegurar-se els vots, no tenen temps per perdre.
Durant la primera part del debat es podia observar com Duran va actuar com si estigués ell sol al plató, això ho es notava perquè únicament es dedicava a llançar els seus missatges mirant constantment a càmera i ignorant la presencia dels altres tertulians. Però a la segona part va canviar la seva estratègia, per tant es pot deduir que algú el deuria avisar de la seva actitud durant el descans.
Com ja s’ha comentat anteriorment la pressió va ser molt present al debat, es per això que pensem que els candidats buscaven “el cos a cos” amb aquells amb els que es disputant major porció de vots indecisos. Per tant, els principals enfrontaments directes van ser el de Carme Chacón (PSC) i Jorge Fernández Díaz (PP) d’on va cridar l’atenció que el candidat del PP únicament es dediqués a reproduir el programa electora del seu líder, Mariano Rajoy, ja que aquí està mostrant clarament que no te cap tipus d’iniciativa, ni cap novetat que oferir a Catalunya. I pel que fa a Carme Chacón es el fet que en un moment concret parlés en castellà, si defensa tant Catalunya perquè dona lloc a aquest conflicte lingüístic?
D’altre banda, Duran (CiU) va voler mostrar-se per sobre dels altres en tot moment, ja que per exemple es va presentar com “la força central de Catalunya”, va esmentar una altre vegada el pacte fiscal, deixant clar amb això que es tracta de la seva principal prioritat, però que cada vegada ho diu amb menys convicció.
Alfred Bosch (ERC) va deixar clar que la seva meta final és l’independència, però es va mostrar molt nerviós i descol·locat durant tot l’acte, es pot entendre això com falta de seguretat i convicció en les seves propostes, o es que ja s’ha donat per vençut?
Joan Coscubiela (ICV) va estar dotat de llibertat, ja que gairebé ningú el va interrompre i així va poder exposar les seves propostes amb serenitat. Però segons la nostra opinió aquests comportament juga en contra seu, ja que si els altres candidats no el van interpel·lar es pot entendre com una mostra de despreocupació, ja que els altres partits tenen la seguretat de que ICV no els guanyarà.
Finalment desprès de llargues discussions, el que més ens crida l’atenció es que tots els candidats dels diferents partits tenen en comú la falta d’una estratègia unitària per sortir de la crisi. Moltes critiques, moltes propostes, però cap solució solida.
Las més polèmiques van ser la de Carme Chacón que vol acabar amb las retallades, Duran aposta per exportar a Madrid el model d’economia productiva, es a dir, treballar constantment amb confiança i defensar el pacte fiscal, Alfred Bosch vol que Catalunya reculli els seus propis impostos per tal d’acabar amb les retallades.
Per concloure ens agradaría fer una refexió: És curiós veure com cada vegada que hi ha eleccions es repeteix el mateix fet. En avançar la jornada electoral i apropar-se a les eleccions, el partits es dediquen a atacar als altres partits per fer-se o donar una imatge de forts. A aquestes alçades, es limiten a posar en qüestió les intencions dels altres partits polítics, a criticar el que han fet malament i a analitzar-los els moviments per remarcar més tard en el míting en tot el que han errat.
Però realment creuen que això ens importa als ciutadans? Tan pobre és el seu sistema d’atracció? La veritat es que nosaltres pensem que amb aquestes estratègies van mal encaminats perquè el que realment importa als ciutadans és un canvi visible que ens tregui de la crisi que patim, independement del partit que sigui.
 |
| Duran es va apareixer impecable, fet un pinzell, com sempre. Miran a camèra i diriginse al televident amb la profesionalitat que el caracteritza. |
Pots veure el debat senser a: http://www.tv3.cat/videos/3802390/El-debat-electoral-a-TV3
Laura, Mariona, Adriana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario