ARRIBA EL MOMENT DE DIR ADÈU

Tot va començar quan el nostre professor de seminari Francesc Vilallonga ens va explicar quin seria el nostrepròxim projecte, havíem de fer un seguiment electoral del partit polític Convergència i Unió. Això ja ens va semblar complicat ja que nosaltres no estàvem molt al dia pel que fa als temes polítics. Però a més a més havia de ser en format digital i per tant havíem de crear un blog, això encara ens fa semblar més difícil ja que mai ho havíem fet i no sabíem com ho podríem treballar.

Tot i això ens va semblar un treball molt interessant ja que ens podia aportar moltes coses positives, també va influir que el nostre tutor ens va mostrar el blog que van fer els alumnes del curs passat i això ens va motivar a aconseguir millorar la seva feina.

Per tant, ens vam implicar des de el primer dia, desprès de investigar molt, vam aconseguir crear el blog i com donar-li el format que havíem pensat. Un cop fet això, vam començar a buscar informació del partit i ha estar atentas als mitjans de comunicació cada dia, en certa manera això també ens va obligar a informar-nos sobre la resta de coses que passen al món.

Aquest treball ha sigut més que un treball habitual de universitat, ja que en certa manera ha aconseguit fer entrar-nos a l'etapa adulta de la nostra vida, una etapa en la que s'han de prendre decisions importants. I el fetd'informar-nos tant del partit ens ha portat a simpatitzar-nos amb aquest, ens ha ajudat a votar tenint en compte el que seria millor per Catalunya i a plantejar-nos qüestions que abans nosaltres no donàvem importància. Per tant aquest blog no ens ha deixat indiferents.

Aquest blog ens ha donat molta feina, feina que finalment acaba sent gratificant però que al principi ens causavamol mals de cap, perquè havíem d'aconseguir assistir als mítings, a la seu de CiU en la nit electoral, entrevistar un polític... i nosaltres no sabíem com aconseguir tot això, ja que cap membre extern va posar de la seva part, però no ens vam donar per vençudes, vam fer trucades, vam enviar emails... i així fins aconseguir els nostres objectius, perquè sempre ens han ensenyat que en aquesta vida qui no arrisca no guanya.

Per tant, el seguiment d'aquest blog ens ha obligat a implicar molt temps, i ha deixar altres projectes una mica de costat, però ha valgut la pena. 

El fet de poder assistir a un míting sencer, d'estar aprop dels polítics, de poder presenciar com es viu la nit electoral a la seu del partit, poder parlar amb un membre cara a cara, veure el "making off" d'aquest events tanimportants, presenciar d'aprop la feina dels periodistes i moltes coses més, ha reafirmat la nostra idea, estem a la carrera adequada, volem ser períodistas, amb tot el que això implica, costi el que costi.

També agrair la col·laboració de la gent que ens ha prestat en algun moment atenció i de vosaltres, els lectors, que heu fet que aquest blog tingui un sentit.

Moltes Gràcies i fins aviat,

Laura Alcaide, Mariona Gil, Adriana Closas.